Definició
Fatigar, adolorir els peus (d’algú que camina).
Aquestes sabates de mala qualitat m’han ben espeuat.
S’ha espeuat de tant caminar pel bosc.
En valencià també es diu espear-se o despear-se: «En unes hores, rebentats, espeats, desfets, feren tots cap al palau» (Enric Valor, «El xiquet que va nàixer de peus»). «Ja el donàvem per mort i en això se’l vàrem vore entrar tot despeat i ple d’arraps» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre).
Etimologia
Usos
En Pellini, al cap de dues hores de caminar, sacsejat per les ratxes, mort de fred, espeuat i esmaperdut, aconseguí un hostal solitari. Trucà a la porta segurament amb massa impaciència i delit, car, després de llucar-lo per un finestronet, malfiant-se del seu aspecte i de la seva pressa, varen negar-li l’acolliment amb males paraules.
Prudenci Bertrana, «El meu amic Pellini», dins Contes (Barcelona: Edicions 62, 1981)A la Bíblia, els jueus crearen un altre important personatge: el fill pròdig. El fill pròdig se’n va de casa, divaga pel món, però arriba un moment en què, contra la seva voluntat, hi ha de tornar, amb la cua entre cames, perquè segurament ha acabat els diners. Arriba a casa absolutament espeuat. Ulisses és l’home del retorn —del ritorno in patria, per dir-ho com els italians—, mentre que el fill pròdig és el qui no vol tornar —però que torna, disciplent i forçat. Són dos grans tipus del Mediterrani.
Josep Pla, Les illes gregues, dins Les illes, volum 15 de l’Obra Completa (1970)
Tema de la setmana
Verbs formats a partir de parts del cos