Definició
Fer cabotades; moure el cap inclinant-lo a un costat i a l’altre, o endavant reiteradament.
Amb el tric-trac del carro totes les pageses cabotejaven.
«Arronsà el nas | cabotejant | e morrejant», fan uns versos de l’Espill, de Jaume Roig.
Etimologia
De cabota, de cap, del llatí caput, mateix significat, substituït per capu (d’un suposat acusatiu capum).
Usos
Ara que no puc viatjar, sap, va dir després d’un silenci tranquil, contemplar pintures m’entreté molt. Sovint les miro en postals, no m’agraden els museus. I, ¿sap què?, els meus paisatges els veig millor en els cubistes. L’home va cabotejar de forma repetida, i va enumerar a continuació els paisatgistes locals que, inexplicablement, deia, ara no l’ajudaven a rescatar els seus records.
Mercè Ibarz, A la ciutat en obres (Barcelona: Quaderns Crema, 2002), pàg. 28—El DNI.
Andreu Martín, De tot cor (Alzira: Bromera, 2008)
La dona va lliurar el seu document d’identitat i Huertas va prendre nota de les dades. Es deia Clarissa de debò, amb dues esses, i Huertas va cabotejar amb llàstima i va dir «Clarissa, eh, amb dues esses» perquè l’irritaven els noms que ell considerava extravagants. I això que ell no tenia ressaca. La noia va dir: «Sí, senyor» en el to de qui ja s’ha penedit de tots els pecats, assassinats inclosos, i ell va escriure totes les dades a l’ordinador.
Tema de la setmana
Parts del cos que s’han transformat en verbs