E Tirant féu pendre totes quantes egües pogué haver, e féu-les lligar les unes ab les altres ab dos-cents hòmens que les portaven, e manà’ls que fessen la via de lla on estava lo camp dels enemics. E tantes com ne poguessen haver, que fossen preses e posades ab les altres. E Tirant se’n tornà a la ciutat de Constantinoble e aplegà-hi lo quint dia, e féu fer mostra a tota la gent.

Tirant hagué ordenat aquell dia que tothom sopàs de jorn e que ensellassen los cavalls, e que tots estiguessen armats e en punt per partir. Com fon nit escura, Tirant féu eixir tota la gent de la ciutat, e posaren-se en orde, així los de peu com de cavall; e detràs tota la gent venien tres mília hòmens ab les egües. E com foren prop del camp féu apartar tota la gent d’armes a un depart, per ço que poguessen passar les egües sens que los rossins no les sentissen.

Com les egües foren a l’entrada del camp, tots los hòmens de peu entraren ab elles e foren fetes dues parts, l’una envers lo Soldà, l’altra envers lo Gran Turc. E los cavalls del camp sentiren les egües: los uns se soltaven, los altres rompien los dogals, los altres arrancaven les estaques: veuríeu anar tots aquells cavalls del camp, uns de ça, altres de lla, altres detràs les egües. Com los cavallers del camp veren los seus rossins solts, corrent los uns amunt, los altres avall, eixien de les tendes en camises, altres en gipons, e tots estaven desarmats; e ab tan gran repòs dormien e estaven contínuament desarmats com si pròpiament estiguessen en los més fort castell del món.

Com aquest desbarat hagués durat un poc espai, e tot lo camp estava arremorat per los cavalls, vengué Tirant e ferí en l’una part ab la mitat de la gent, e lo duc de Pera ab l’altra gent feriren a l’altra part invocant lo gloriós cavaller Sant Jordi. Veureu en poca d’hora tendes anar per terra, e hòmens morts e nafrats en gran nombre. Lo Gran Turc ixqué desarmat de la sua tenda com sentí los mortals crits de la gent daven e cavalcà sobre un ginet. Un home d’armes li matà lo rossí e donà-li una coltellada al cap. Vingué un servidor seu, descavalcà corrent del seu cavall e donà’l al seu senyor. Com lo Gran Turc fon a cavall, mataren lo servidor, e portant a tall d’espasa tot lo que els venia davant, que era cosa de gran terror e espant, per bé que coneguessen que la multitud dels enemics era tanta que paria cosa invencible. La qual cosa en aquells donà admiració de virtut e fe.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, fragments dels capítols cxxxii i cxxxiii