I ja que som a casa, no estarà de més comentar alguns refranys que, d’una manera o altra, estan relacionats amb la família i les feines de la casa.

I com que encara no hem començat a parlar-ne, puc dir, amb molta propietat, allò de: «el més calent és a l’aigüera». Aquesta frase era emprada per les mestresses de casa per dir als homes que arribaven afamats a la llar, o als parents i amics barruts que es presentaven amb la pretensió de dinar sense haver estat convidats, que del menjar encara n’hi havia per temps o que no n’hi havia. Figuradament indica que res no és fet o que no hi ha res a punt.

El seu origen cal cercar-lo en la importància que tenia l’aigüera a les cases dels nostres avis. Encara que el Diccionari General de la Llengua Catalana la defineix com la pica on es renten els plats, el cert és que, a la pràctica, aquesta era la segona funció que feia, ja que la primera era la de rentar i preparar molts dels aliments que s’havien de cuinar i portar a la taula.

Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 2000), pàg. 99

Torneu a el més calent és a l’aigüera