Pau Vidal

Els gossos, que són els veritables entesos de l’assumpte, no oloren les preses ans les ensumen. Perquè olorar, mira, però per ensumar cal posar-hi ganes, una mica d’empenta. Per això qui és capaç de proferir que les flors oloren ha de ser com a mínim un… desganat? Jo m’ensumo que alguna cosa pitjor.

De la mateixa manera que ensumar i olorar en alguns contextos semblen intercanviables, olor i flaire són falsos sinònims: la flaire sempre és bona (algú ha sentit parlar mai de la «flaire de socarrim»?), mentre que l’olor sovint és sospitosa («això fa olor d’enganyifa», per exemple). Una altra prova: endevineu de quina arrel prové fragància?

Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 55-56