Paràbola del ric i Llàtzer (Lluc, 16)

 

Paràbola del ric i Llàtzer

 
Evangeli de Lluc, 16
 

Versió de Joan F. Mira

 

Els va dir Jesús: «Hi havia un home molt ric, vestit sempre de porpra i de lli, que cada dia feia convits esplèndids; i un pobre, que li deien Llàtzer, jeia al seu portal, cobert de nafres, desitjant matar la gana amb les restes que queien de la taula del ric, i fins i tot venien els gossos a llepar-li les úlceres; un dia el pobre es va morir i els àngels se l’endugueren al repòs d’Abraham; també es va morir el ric, i el van sepultar; i al fons del regne dels morts, enmig del turment, alçà els ulls i va veure des de lluny Abraham, i Llàtzer en companyia seua, i exclamà: “Pare Abraham, tingues compassió de mi i envia Llàtzer que mulle amb aigua la punta del dit i em refresque la llengua: aquestes flames em torturen.” Abraham li va dir: “Fill, recorda que ja vas rebre en vida tantes coses bones, com Llàtzer en va rebre de roïnes, i ara ell troba ací consol i a tu et toca patir; i a més d’això, entre nosaltres i vosaltres s’estén un abisme immens, de manera que els qui volen passar des d’ací fins on sou vosaltres, no poden, ni poden travessar des d’allà fins ací.” I ell va dir: “Pare, et demane, doncs, que l’envies a la meua casa paterna com a advertiment per als cinc germans que tinc, perquè no caiguen ells també en aquest lloc de tortura.” Li diu Abraham: “Ja tenen Moisés i els profetes: que els escolten.” I ell: “No, pare Abraham, només canviaran de vida si se’ls presenta algú d’entre els morts.” I li diu: “Si no escolten Moisés i els profetes, encara que s’aixeque algú entre els morts tampoc li faran cas”.»

Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, amb els fets dels apòstols, la carta de Pau
als romans i el llibre de l’apocalipsi
, versió nova del grec per Joan F. Mira

(Barcelona: Proa, 2004, reed. laButxaca, 2011)