Això li ha proporcionat una fama de barri tranquil i acollidor que a la llarga ha acabat atreient gent que de tranquil·la en té ben poc. Majoritàriament estudiants i artistes forasters, amics de la xibeca i l’empastifament de parets. Per això em venjo de la invasió posant en pràctica una contraofensiva tan temptadora com estèril: sempre que algú em demana on cau una plaça (cosa que passa sovint, són el punt de trobada de tothom), l’envio cap a una altra. És cosa sabuda que els foranis s’hi desorienten sistemàticament, entre aquests carrerons d’aparença innocent, i encara que la que em demanen la tinguin davant dels nassos, els envio en direcció contrària i creuen com criatures. Sempre hi ha una plaça a l’abast de la mà.
Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007), pàg. 16
Torneu a l’altra xibeca

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...