Us volia comentar, sobre celobert, que la meva besàvia n’hi deia sulivert, i tothom a la família se’n recorda, ja no la fem servir aquesta paraula, ni l’he sentida mai fora de casa. Som de Mont-roig del camp, al Baix Camp. Una altra part de la família en diu badiu, però al ser de Badalona suposo que ja la coneixeu.
—Helena Carreras i Nolla (Mont-roig del Camp, Baix Camp)
Nosaltres no diem celobert sinó desllunat. És curiós que els catalans es fixen en el cel (cel-obert) i els valencians en la lluna (des-lluna-t).
—Imma Ibáñez (Bétera, Camp de Túria)
Comentaris recents
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...
com una sopa
A Ille sur Têt, els pares parlavan de ser moll co...