Us volia comentar, sobre celobert, que la meva besàvia n’hi deia sulivert, i tothom a la família se’n recorda, ja no la fem servir aquesta paraula, ni l’he sentida mai fora de casa. Som de Mont-roig del camp, al Baix Camp. Una altra part de la família en diu badiu, però al ser de Badalona suposo que ja la coneixeu.
   —Helena Carreras i Nolla (Mont-roig del Camp, Baix Camp)

Nosaltres no diem celobert sinó desllunat. És curiós que els catalans es fixen en el cel (cel-obert) i els valencians en la lluna (des-lluna-t).
   —Imma Ibáñez (Bétera, Camp de Túria)