Us volia comentar, sobre celobert, que la meva besàvia n’hi deia sulivert, i tothom a la família se’n recorda, ja no la fem servir aquesta paraula, ni l’he sentida mai fora de casa. Som de Mont-roig del camp, al Baix Camp. Una altra part de la família en diu badiu, però al ser de Badalona suposo que ja la coneixeu.
—Helena Carreras i Nolla (Mont-roig del Camp, Baix Camp)
Nosaltres no diem celobert sinó desllunat. És curiós que els catalans es fixen en el cel (cel-obert) i els valencians en la lluna (des-lluna-t).
—Imma Ibáñez (Bétera, Camp de Túria)
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...