Les ploraires m’han fet pensar en una expressió rossellonesa del segle XIX que s’ha perdut en les bromes del temps. Segons els usos de l’època, calia llogar vint ploraires per fer unes exèquies de primera categoria. Cadascuna de les ploraires anava a l’enterrament amb un caputxo negre sobre el cap. El nombre vint era fatal, així que, quan algú era a punt de morir-se, la gent deia d’ell, de manera irònica: «és a desenou de caputxos».
Extracte d’«El llop i el gos» de l’Albert Saisset:
Trobant pas mai res a pelar,
seu aganyits, seu flacs, seu moixos,
seu a desenou de caputxos.
—Joan Bosch (Elna, Rosselló)
Torneu a ploraire
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...