Les ploraires m’han fet pensar en una expressió rossellonesa del segle XIX que s’ha perdut en les bromes del temps. Segons els usos de l’època, calia llogar vint ploraires per fer unes exèquies de primera categoria. Cadascuna de les ploraires anava a l’enterrament amb un caputxo negre sobre el cap. El nombre vint era fatal, així que, quan algú era a punt de morir-se, la gent deia d’ell, de manera irònica: «és a desenou de caputxos».

Extracte d’«El llop i el gos» de l’Albert Saisset:

Trobant pas mai res a pelar,
seu aganyits, seu flacs, seu moixos,
seu a desenou de caputxos.

—Joan Bosch (Elna, Rosselló)

Torneu a ploraire