esbart [2] m

Definició

Associació de persones dedicades al conreu de les danses tradicionals.

La meva neboda s’ha apuntat a un esbart dansaire.

Etimologia

D’origen incert, derivat probablement de l’occità antic s’espartir, ‘separar-se, formar grup a part’, amb influx de mots com ‘esbargir’, ‘esbarriar‘.

Usos

  • Coneixem amb el nom d’esbarts els grups que es dediquen al conreu de la dansa popular catalana tradicional. Sembla que l’ús d’aquesta paraula —que avui ja no s’utilitza en el seu sentit originari de ‘grup de persones o animals‘— va venir de la proposta de Mn. Cinto Verdaguer d’anomenar «Esbart de Vic» un cenacle de lletraferits vigatans que eren amics dels costums tradicionals: d’aquí naixeria, en el si de la societat Catalunya Vella, l’Esbart de dansaires de Vic, que es va donar a conèixer l’any 1901 i que tenia com a propòsit «salvar de l’oblit les danses de l’avior», en paraules d’Aureli Capmany. Els esbarts, doncs, són un fruit més del moviment de recuperació del nostre patrimoni cultural que es va produir a finals del segle XIX.

    «Danses tradicionals», dins Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Barcelona: Columna, 2008), pàg. 120

Tema de la setmana

Mots trets de Jocs, cançons i costums que no hem de perdre, d’Antoni Dalmau (Columna). Encara no el teniu? La setmana vinent tindreu l’oportunitat de guanyar-ne un: només cal parar atenció als mots! 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

joc de bitllesnansa