Ja en el Llibre de contemplació (1273) de Ramon Llull es parla de bila i bilador. I un document d’Igualada, datat el 16 d’agost de 1402, assenyala els llocs de la vila on és permès de jugar a birles. En el nostre temps, i després d’haver estat prohibit molts anys perquè era un joc d’aposta, les bitlles han tingut un ressorgiment molt important a partir dels anys vuitanta del segle passat, fins a l’extrem que cada any ja se’n celebren lligues catalanes amb la participació de més d’un centenar d’equips.
   L’objectiu essencial del joc és prou conegut, per bé que n’hi hagi un nombre elevadíssim de variants: es tracta de fer caure un determinat nombre de bitlles llançant-los des de lluny un o més bitllots (també anomenats bola, curro, truc, tac, tacó o tascó).

Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Barcelona: Columna, 2008)