literatura de canya i cordill

Definició i usos

Al costat de la literatura llibresca, sempre hi hagut lloc en la cultura popular per a obres més contingents, més breus, i al mateix temps molt més conegudes i esteses. És el cas, per exemple, de l’anomenada literatura de canya i cordill, formada per fulls, plecs solts i llibrets, en vers o en prosa. Nascuda amb la impremta, comprèn tota mena de gèneres: cobles i romanços, vides de sants, malifetes de lladres i bandolers, relats històrics, notícies d’actualitat, calendaris, etc. I se l’anomena d’aquesta manera perquè sovint els botiguers que la divulgaven —els cecs, tanmateix, van ser-ne els principals propagadors— solien estendre la seva mercaderia en un pany de paret tot subjectant-la amb canyes damunt cordills estesos.

Antoni Dalmau, Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Barcelona: Columna, 2008)

Tema de la setmana

Jocs, cançons i costums que no hem de perdre, d’Antoni Dalmau (Columna) 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aucajoc de bitlles