Definició
1 Personatge real o fictici el nom del qual és l’origen per designar la pertinença a un poble, una ciutat o un país, tota una època o fins i tot qualsevol teoria, doctrina, corrent i règim polític.
Exemples d’epònims en aquest sentit: darwinisme, fabrià, tartarinesc…
2 Personatge el nom del qual és aplicat a la representació tant d’un objecte com d’un fet abstracte, normalment una qualitat o un defecte del personatge. També el nom del personatge s’aplica a unitats de mesura.
Exemples d’epònims en aquest sentit: guillotina, guarisme, watt…
Etimologia
Del grec epṓnymos [ἐπώνυμος], mot format amb el prefix epi-, del grec epí, que significa ‘sobre’, i el sufix -ònim, del grec ónyma, que significa ‘nom’.
Usos
Abans que se’n digués Ramos Arizpe, el poble duia el nom ple de sentor colonial de San Nicolás de la Capellanía, posteriorment canviat pel de Valle de las Labores. Allí havia nascut el sacerdot i polític Miguel Ramos Arizpe, un home liberal que l’absolutisme virregnal de 1814 va desterrar, primer a Madrid i un xic més tard a València. Va tornar a Mèxic l’any 1822 i va pertànyer al primer congrés constituent. Mai no va saber ni sospitar que un dia fóra l’epònim del seu poble natal i d’aquesta mena de coses val més de no tenir-ne notícia. La condició de persona epònima porta pega quan és adquirida en vida i si no us ho creieu recordeu els casos prou eloqüents de Stalingrad o del Ferrol del Caudillo. No sé quin poble colombià volia erigir una estàtua a Gabriel García Márquez i ell s’hi va oposar. Un dia m’explicava les seves raons:
Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 1 (Barcelona: Pòrtic, 1990)
—Les efígies són fràgils: caus en desgràcia per qualsevol cosa i de seguida les enderroquen. És tan senzill de lligar una soga al coll de l’escultura!
Tant com de canviar un topònim!El Gran diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana, assenyala amb raó que aquesta peça de vestir es va popularitzar amb la pel·lícula Rebecca (1940), protagonitzada per Laurence Olivier i Joan Fontaine, i dirigida per Alfred Hitchcock. La paraula rebeca, escrita en català amb una c, és un epònim: de nom propi ha passat a nom comú.
David Paloma, «La rebeca» (El Punt Avui Cultura, 12 de setembre del 2014)
Tema de la setmana
Mots formats amb el sufix -ònim, per designar noms