Definició
Nom fals emprat per un autor en lloc del seu.
Llorenç Villalonga va signar els seus primers escrits amb el pseudònim de Dhey.
Altres pseudònims coneguts utilitzats per escriptors catalans són Serafí Pitarra (Frederic Soler), Víctor Català (Caterina Albert), Gaziel (Agustí Calvet), Pere Quart (Joan Oliver) i Tísner (Avel·lí Artís-Gener).
També es pot usar com a adjectiu: un autor pseudònim, una obra pseudònima.
Etimologia
Mot format amb el prefix pseudo-, del grec pseudos [ψευδος], que significa ‘falsedat’ (ex.: pseudocientífic, pseudoparàlisi) i el sufix -ònim, del grec ónyma [ώνυμα], que significa ‘nom’.
Usos
Pseudònim ve del grec pseudos que vol dir fals i d’onoma que vol dir nom. Per què s’han utilitzat tant els pseudònims? Pel que fa a escriptors, intel·lectuals, polítics o periodistes sovint per no voler signar un article o nota de poc pes, quasi una gasetilla, o per caprici. D’altres per amagar-se faceciosament o per raons polítiques en època de dictadures. També per «no ésser massa abassegador», com em va dir Josep Carner, que en va emprar 52.
Albert Manent, pròleg a Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració, d’Albert Manent i Josep Poca (Lleida: Pagès, 2013), pàg. 11Tracto els metges de tu a tu, m’atreveixo a discutir-los els diagnòstics i entenc que són persones i no déus. Però, no sé per què, la lectura d’aquestes indiscutiblement divertides Confidències d’un metge tafaner m’ha incomodat una mica. Gairebé preferiria que em diguessin que rere el pseudònim de Jaume Burch no s’hi oculta un autèntic metge amb dècades d’ofici, sinó un escriptor desaprensiu que es fa passar per qui no és.
Eva Piquer, «El metge indiscret» (Avui, 7 de novembre del 2004)
Tema de la setmana
Noms que designen noms