Definició
1 Aspirar aire pel nas amb força per sentir l’olor que hi ha.
Ja pots ensumar: no sentiràs cap olor.
Ensuma: no sents la flaire de la ginesta?
2 Sentir l’olor d’alguna cosa, discernir alguna cosa amb l’olor.
Els gossos lladren: ja han ensumat l’amo.
(fig.) Ja he ensumat que en preparen alguna.
Etimologia
D’un llatí vulgar su(b)osmare, ‘flairar lleument’, del vocabulari de caça, del grec osmáomai, mateix significat, derivat d’osme-‘, ‘olor’, amb intrusió del prefix en-.
Usos
Aquell home que passa
Jordi Sarsanedas, «Cada còdol de la glera», dins L’enlluernament, al cap del carrer (Barcelona: Proa, 2001), pàg. 48
amb el diari plegat a la butxaca
de l’abric i el gosset
ensumant-li les sabates
no sóc pas jo.
No sé per què no ho sóc.De fet, cada cop estic menys segur de res. Tot s’enfonsa. A més a més, per acabar-ho d’adobar, la malaltia ha alterat el valor dels records. Els ha convertit en simples esdeveniments, volàtils i prescindibles, o els ha empès fins a la superfície perquè brillin amb llum pròpia abans de desaparèixer per sempre. Per què els ulls de l’Alma són més perdurables que un home esbudellat? Per què la veu de Hofer és més poderosa que la resta de veus? «Tu tries.» No, no puc. La memòria imposa les regles del joc. Igual que el tumor. A vegades m’ensumo les mans per assegurar-me que l’olor penetrant i rància de la putrefacció no se m’escapa pels porus de la pell. No m’agradaria fer pudor de mort abans d’hora.
Eduard Márquez, La decisió de Brandes (Barcelona: Empúries, 2006), pàg. 33
Tema de la setmana
Mots que s’ensumen