Definició
1 Agafar urc, altivar-se, esdevenir altiu, arrogant.
No l’afalaguis tant, que s’enfaristolarà.
2 Enutjar-se, encendre’s d’ira.
Quan ha vist la factura de la llum s’ha enfaristolat de mala manera.
Etimologia
De faristol, ‘aparell per llegir’, antigament ‘petge alt que permetia llegir als qui havien de cantar bo i drets en el cor d’una església’, i més antigament ‘setial de què feien ús els bisbes en les sessions pontificals’, del fràncic faldistôl, ‘cadiral plegable’, compost de faldan, ‘plegar, doblegar’, i stôl, ‘cadiral, tronc’, a través d’una assimilació en fal·listol i una dissimilació en faristol.
Usos
Parlava sol, s’enfaristolava per un tres i no res, rondinava per tot, rosegava llibrots cada vegada més gruixuts i assegurava que ningú no li’n feia cabal.
Josep M. Ballarín, Mossèn Tronxo (Barcelona: Club Editor, 1989)N’hi ha exemples memorables. d’aquesta susceptibilitat extrema. Una vegada, el digne senyor J.P., que sí que és una mica dislèctic, parlant del drap de la pols i del mànec de l’escombra, i més aviat enaltint-los, es va equivocar i va dir el drap de l’escombra i el mànec de la pols. Com es van enfaristolar, aquell parell! Semblava que els haguessin tret un ull. La Josefina, que hi era, encara riu, però el drap de la pols i el mànec de l’escombra no l’han pas perdonat, el pobre senyor J.P.
Albert Jané, Què deuen voler? (Barcelona: Llengua Nacional, 2014)
Tema de la setmana
Suggeriments fets pels subscriptors de RodaMots. El d’avui ens el va proposar Anna Serrano, de Barcelona. Només resten cinc dies de l’arreplec de virolla per a RodaMots, no us hi penseu més. Alguns dels llibres que oferíem de regal a canvi dels vostres donatius ja s’han exhaurit, però encara en queden uns quants de ben eixerits (tampoc és obligatori demanar llibres de regal, eh). Consulteu-ho als enllaços.