faristol m

Definició

faristolMoble o bastidor de fusta o metàl·lic, amb peu o sense, que forma un pla inclinat on es repenja un llibre, una partitura, etc., per tal de facilitar-ne la lectura.

Cada músic tenia al davant un faristol amb la partitura.

A les Balears també té el sentit figurat de ‘persona aturada que no fa res de profit i més aviat fa nosa. «Sa civada està a redols | i noltros l’hem de segar; | passau si voleu passar, | que no hem mester faristols» (cançó popular mallorquina).

Etimologia

Del fràncic faldistôl, ‘cadiral plegable’, compost de faldan, ‘plegar’, i stôl, ‘cadiral’, a través d’una assimilació en fal·listol i una dissimilació en faristol. Més informació sobre l’etimologia.

Usos

  • Durant l’època medieval, en l’àmbit judeocristià, el llibre per antonomàsia era la Bíblia. Per a mi, avui, el llibre que reflecteix més, que engloba, que resumeix, desenvolupa i desgrana les idees de què parlo, el llibre dels llibres, és el diccionari general de la llengua. Si no fos que és ficar-me on no em demanen, diria que cal tenir-lo sempre obert, en un faristol, en un bon lloc de la casa, perquè ens transmeti la seva saviesa. És el llibre que conté tots els noms, totes les coses, tots els mons.

    Jaume Cabré, La matèria de l’esperit (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 106
  • Per a l’hora de la Història Sagrada, un embalum monumental de «làmines» en colors damunt un gran faristol posat en el lloc central permetia al sacerdot professor completar les seves explicacions amb unes imatges adequades que eren avant la lettre conformes a les normes més estrictes del realisme soviètic. L’incendi de Sodoma i Gomorra, «víctimas de la disipación y sus vicios», era d’un realisme impressionant. La dispersió de la gent al voltant de la Torre de Babel feia venir, veritablement, ganes d’aprendre idiomes. Però quan un dia el capellà ens va presentar una gran balena, de la boca de la qual sortia un jove molt simpàtic i molt ben pentinat, i va precisar que es tractava de Jonàs, que saltava a terra després d’haver passat quaranta dies a la panxa de la balena, vaig tenir, per primer cop, a quatre anys i mig, la sensació que m’aixecaven la camisa.

    Eugeni Xammar, Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret (Barcelona: Quaderns Crema, 2007 [1974]), pàg. 26

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors de RodaMots. El d’avui és una proposta de Mariona Martí, de Girona, que s’interessava especialment per l’etimologia d’aquest mot.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gomboldarsot