Informació sobre els títols oferts

Arreplec de virolla per a ‘Cada dia un mot’. Tardor 2022

 

Avís. Alguns d’aquests títols s’han exhaurit. No en teníem gaires.
Consulteu la disponibilitat de títols aquí. Si voleu cap llibre a canvi del donatiu
que feu, marqueu sempre més d’una opció per si de cas.

 

Informació general sobre la campanya

 

Grups  0 (14€+)  ·  I (20€+)  ·  II (26€+)  ·  III (35€+)

  
 

0. Per als donatius de 14 euros o més (ref. 01-09)

 
Ref. 01
Els mots (t)robats
Jordi Palou. Pròleg de Joan-Lluís Lluís
Xarxa de Mots

Per què diem (o dèiem?) l’oasi català? Quins sinònims tenim per ‘morir-se’? Què és ser carrincló a Lleida? Els cabells com els voleu: rinxolats, ben clenxinats, amb serrell o amb una bona forra? Quina diferència hi ha entre vil·la i vila? Com diem amb l’ai al cor en anglès? Per què en algunes bandes diuen guilla i en altres guineu i encara en altres rabosa, si parlem de la mateixa bèstia? Quins superlatius podem formar amb el sufix -èrrim? Com és que ja no queden adrogueries ni botigues d’ultramarins? Per què diem que una màquina s’espatlla si no té espatlles? Què vol dir exactament tocar l’ase? I fer el cor fort? On diuen furro per voler dir ‘esquerp’ o ‘feréstec’? Com és que alguns corren la Seca i la Meca i altres es queden a la lluna de València? Sabíeu que estimbar ve de timba? I ullal, d’ull? Com en dieu: galleda, galleta, poal o ferrada? D’on ve la paraula canalla? Per a què serveixen les borrasses? Quan es va començar a parlar de la gauche divine? Què volem dir si diem que algú té el ronyó cobert? Quina diferència hi ha entre una cadernera i una cadarnera (o cadarn)? Com és que uns s’encanen de riure i uns altres de plorar? Quina diferència hi ha entre un porcater i un porquerol? Què són els bolados i per què diem desfer-se com un bolado?

Tot això i molt més a rodamots.cat (i, excepcionalment, també en paper a l’interior d’aquest llibre). Descobriu per què els mots robats esdevenen aquí els mots (re)trobats.

 

Ref. 02
Un pam de llengua
Una tria d’articles d’InfoMigjorn
Centre de la Cultura Catalana (Andorra)

Sabeu quants articles sobre llengua catalana s’escriuen cada setmana des de Salses a Guardamar i entre Fraga i Maó? Cada setmana, InfoMigjorn ens ofereix una acurada selecció de tot el que es publica perquè no ens passi res per alt. Un pam de llengua presenta una recopilació encara més agosarada: hem intentat triar uns quants articles que ens han semblat prou representatius. Hi trobareu escrits de Jordi Badia, Gabriel Bibiloni, Emili Boix, Joan Bosch, Xavier Bosch, Magí Camps, Maria Cucurull, Enric Duran, Mercè Ibarz, Albert Jané, Carme Junyent, Josep Lacreu, Leo Giménez, Miquel Àngel Llauger, Joan F. Mira, Mònica Montserrat, David Paloma, Josep Pla, Albert Pla Nualart, Núria Puyuelo, Eugeni S. Reig, Carme Riera, Maria Rodríguez Mariné, Marta Rojals, Francesc Serés, Joan Solà i Teresa Tort, amb un pròleg de Pau Vidal. De tot el que s’ha s’escrit sobre llengua, n’oferim un pam, perquè per posar-nos al dia cal que anem a pams!

 

Ref. 03
Carmelina Sánchez-Cutillas. Des de les fronteres del silenci
Joan Borja Sanz i M. Àngels Francés Díez
Acadèmia Valenciana de la Llengua

Ençà i enllà de l’obra publicada, Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1927-València, 2009) és una personalitat incommensurable. Sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX —encara pendent de descobrir en molts aspectes. La seua veu, enamorada de la vida, del coneixement i de les paraules, va temptejar —«des de les fronteres del silenci»— una triple rebel·lió justa i necessària: contra la submissió lingüística, contra el totalitarisme ideològic i contra totes les intricades i fossilitzades formes de la discriminació per raó de gènere.

 

Ref. 08
Llibre sorpresa

 

Ref. 09
Llibre sorpresa infantil/juvenil

 
08-09: un llibre a l’atzar dels que oferíem de regal durant els arreplecs anteriors (2007-2020). Deixeu-vos sorprendre! 🎁

 

 

I. Per als donatius de 20 euros o més (ref. 11-19)


Ref. 11
Nivell Ç. Del català esporuguit al parlant empoderat
Pau Vidal
Pòrtic

El lingüista i comunicador Pau Vidal es dirigeix a tota aquella gent que té dubtes constants sobre el seu català. Als que sempre tenen por de dir una cosa mal dita, pronunciar un castellanisme o fer servir una expressió massa d’estar per casa. Molt sovint aquest català insegur parla millor que no es pensa i s’esforça a eliminar els dialectalismes, els col·loquialismes lèxics, fonètics i sintàctics que enriqueixen la parla, perquè tota llengua s’alimenta de les mil formes i manifestacions genuïnes que pren l’expressivitat popular. Aquest llibre breu vol ajudar el parlant a viure el fet lingüístic amb goig i sense complexos. L’últim capítol és una invitació a la fidelitat lingüística; és a dir a aprendre a no canviar de llengua per un complex d’inferioritat que pot condemnar a mort el català. 

 

Ref. 12
Parla’m amb estil
Magí Camps
Eumo

Cada persona té un estil. A l’hora de fer servir la llengua, també. Magí Camps ens convida a ser conscients de la llengua que utilitzem i per què triem una paraula o una expressió i no unes altres. Si volem ser bons usuaris de la nostra llengua i transmetre amb claredat allò que volem dir, no ho podem fer sense polir el nostre llenguatge, la nostra manera de parlar.

Amb frescor i estil, l’autor tracta sobre eufemismes i objectivitat, llenguatge sexista i inclusiu, normativa, bones transgressions i errors greus, argot importat i neologismes, traducció automàtica, domini de la llengua i escriptors estrella. Són reflexions ─dèries, en diu l’autor─ que ajudaran a perfilar el lingüista que tots els catalanoparlants duem dins nostre.

 

Ref. 13
An Idiom a Day: 366 dites angleses corresponents a dites catalanes
Lou Hevly
Parcir

Coneixes les teves cebes? Et diuen que és el teu enterrament? Què es pot fer en dues estrebades de la cua d’un xai? Benvinguts al món de les dites angleses, que s’anomenen idioms. An Idiom a Day és una llista de correu electrònic que envia cada dia als subscriptors una dita anglesa degudament traduïda al català. Aquest llibre conté una col·lecció de 366 d’aquestes dites, que podem expressar també amb locucions i frases fetes catalanes: know one’s onionssaber-ne un niu; it’s your funeral! per a tu va el pollastre! i in two shakes of a lamb’s tailen un tres i no res.

Un tast a RodaMots

 

Ref. 14
101 dubtes del català resolts per l’Optimot
Rosa dels Vents

On comprem les entrades al teatre: a la «taquilla» o a la «guixeta»? Quina diferència hi ha entre «compte», «comte» i «conte»? Tenim un nivell d’anglès «intermedi» o «intermig»? L’Optimot, a través d’aquest llibre, resol tots aquests dubtes de llengua i molts altres de manera pràctica i divulgativa, amb exemples il·lustratius i una bona dosi d’humor.

Amb aquests textos, elaborats a partir de les fitxes de l’Optimot, els parlants podran resoldre dubtes amb què es troben a l’hora de parlar i d’escriure en català, tant pel que fa a l’ortografia, a la morfologia, a la sintaxi com al lèxic.

101 dubtes del català resolts per l’Optimot és un llibre avalat per aquest mateix servei de consultes lingüístiques de la Direcció General de Política Lingüística. L’Optimot és un referent en la divulgació de la llengua. El seu web cada any registra al voltant de 18 milions de visites i el servei d’atenció personalitzada atén més de 5.000 consultes.

 

Ref. 15
100 paraules de l’Empordà i part de l’estranger
Helena Borrell Carreras
Cossetània

Per reivindicar l’empordanès, un parlar avui també masegat per la interferència castellana i diluït per l’estàndard.

Les paraules diuen molt de nosaltres. A l’Empordà, acollonar no és el mateix que acollonir i un monjo no és només un frare. Són mots que ens identifiquen com a parlants d’un lloc concret. L’afany creixent per reconstruir i preservar la parla local que revela qui som i d’on venim fa que es vulguin salvar paraules de l’oblit. Aquest recull, però, no és un repositori de lèxic en desús, sinó que ens hem servit dels mots més característics de l’Empordà per parlar d’aquest indret i de moltes altres coses.

En aquest llibre hi trobareu paraules pròpies de l’Empordà i la rodalia gironina emmarcades en històries d’ara i d’abans, disquisicions sobre llengua i cultura, i algunes vivències personals. Aquests cent mots volen reivindicar el parlar empordanès com a tret definitori dels que hi viuen i com a llengua per debatre qualsevol qüestió.

Les entrades estan organitzades per temàtiques: la llengua, les humanitats, la idiosincràsia empordanesa, els records personals i altres anècdotes.

 

Ref. 16
El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic
Pau Vidal
Pòrtic

Trenta anys després que s’aprovés la Llei de Normalització Lingüística, Pau Vidal fa un diagnòstic: el bilingüisme no funciona. Amb només un 36% de parlants habituals i una ‘mala salut filològica’ que el deteriora cada dia més, el català està lluny de la normalitat. El bilingüisme mata és molt crític amb la creença que de llengua en pot parlar tothom i també amb les enquestes com a mètode d’aproximació a la realitat social. El llibre que teniu a les mans descriu detalladament el que la majoria de filòlegs saben però només Joan Solà va gosar dir en veu alta: que el català no s’està morint per falta de parlants sinó per falta de català. La supervivència no depèn només de la qualitat de parlants, sinó també de la qualitat de la llengua.

Pau Vidal aletra del ‘canvi idiomàtic’ i en descriu els símptomes, que escampen els totpoderosos mitjans i les xarxes socials. I corregint alguns dirigents sobiranistes, proposa l’única cura possible: elevar el català a llengua oficial única del futur Estat.

 

Ref. 17
El borum i els gospins. El lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra de Joan Valls Jordà: una aproximació
Eugeni S. Reig
Ajuntament d’Alcoi

Un llibre de gran interès que ens mostra, com diu Isidor Marí en el pròleg, el gran encert del treball d’Eugeni S. Reig de «fixar l’atenció en el lèxic i en les frases fetes del patrimoni tradicional, sobretot en aquelles paraules i locucions carregades de força expressiva, per les connotacions afectives que tenen i per l’enginy popular que les acompanya».

Eugeni S. Reig inclou en aquest treball d’investigació 122 unitats lèxiques genuïnament valencianes «emprades per Joan Valls en la seua obra poètica». Aquestes paraules i locucions «habitualment emprades pels valencians —i en alguns casos, només pels alcoians— són especialment interessants bé per la seua raresa, bé perquè es troben en perill de desaparèixer pel fet que són poc conegudes o bé perquè hi ha tendència a usar-les indegudament o a substituir-les per unes altres menys genuïnes».

«Un tresor que ens permet d’aproximar-nos al lèxic d’Alcoi, un lèxic que convé conservar i difondre a les noves generacions, per tal que aquestes paraules i locucions no acaben perdent-se, ja que quan perdem una paraula, la llengua s’empobreix» (Josep Miquel Bausset).

 

Ref. 18
Els 100 refranys més populars
Sisena edició
Víctor Pàmies i Jordi Palou
Cossetània

Com podem arribar a determinar que Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era és el refrany més popular de la llengua catalana? Els 100 refranys més populars neixen d’una enquesta feta a través d’internet, el març de 2010, que van respondre 1.200 persones d’arreu de l’àmbit lingüístic.
   Arran de la recopilació i tractament d’aquest cabal de respostes sorgeix la idea d’aplegar el recull que ara us presentem dels refranys més populars, amb el significat, variants, curiositats, equivalents en altres llengües i passatges literaris o periodístics que n’il·lustren l’ús i, sobretot, la vigència.

Cinc refranys del llibre a RodaMots

 

Ref. 19
Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia
Joan Veny
Moll

La fragmentació dialectal del català, si bé manca del relleu d’altres dominis, és un fet, sovint d’arrels antigues. Les contingències històriques, les condicions geogràfiques, els factors socials, l’escolament dels anys i els segles, el reajustament intern dels sistemes han actuat de forces centrífugues, disgregadores, i la llengua, en el codi parlat sobretot, ens ha arribat discretament fragmentada en comunitats dialectals en les quals aquella es realitza de forma espontània i autèntica, tot reflectint-s’hi, com en un espill, la cultura popular acumulada segle rere segle.
   Els parlars catalans ofereix de forma planera, però sense abdicar el rigor científic, una síntesi de les característiques dels nostres dialectes, segons la bibliografia pertinent i la pròpia experiència, enfocada des d’un angle sincrònic, però sense negligir una visió diacrònica.

 

 

II. Per als donatius de 26 euros o més (ref. 21-30)
 

Ref. 21
Catalanament
La Incorrecta
Montena

Catalanament és un homenatge al català del segle XXI; una obra per divertir-te mentre recuperes paraules «d’abantes», descobreixes maneres de dir ‘titola’ o ‘parrús’ i aprens anglicismes per a boomers.

Estima amb els apel·latius amorosos més adorables de la nostra llengua i odia fent servir els renecs més nostrats. Sorprèn-te amb l’etimologia d’algunes dites populars, intenta pronunciar embarbussaments impossibles i descobreix paraules úniques i intraduïbles. Repassa les confusions més freqüents del català i posa’t a prova amb els passatemps més gamberros. Preparat per viure en català sense demanar permís ni perdó?

Obre el llibre per qualsevol pàgina i fes match amb el català.

Un tast a RodaMots

 

Ref. 22
El castellà, la llengua del costat
Enric Gomà
Pòrtic

Arreu de Catalunya, ara mateix, milions de catalans parlen en castellà. Però ens sobta molt que un catalanoparlant no sàpiga castellà. Hem oblidat que el castellà era «la llengua del costat». De fet, de vegades sembla que hàgim oblidat que són dues llengües diferents. Com es va introduir el castellà a Catalunya? Com els nostres rebesavis el van aprendre quan no hi havia Tele5, COPE, ni les sèries de Netflix? Aquest llibre aborda de manera amena i divertida el paper del castellà dels segles XV a les portes del XX, amb la definitiva escolarització universal en castellà. L’extensió del castellà a Catalunya té una història complexa que es pot explicar amb rigor i humor. Quines vivències tenien els catalans amb «la llengua del costat»?


 

Ref. 23
El català tranquil
Enric Gomà
Pòrtic

La llengua catalana ha evolucionat de manera saludable durant 900 anys sense l’Institut d’Estudis Catalans ni cap acadèmia, però en canvi avui l’actitud dels lingüistes respecte al català sovint és d’un proteccionisme excessivament rígid. Enric Gomà creu que cal deixar que la llengua es desenvolupi i creï. Per això proposa (amb arguments) l’acceptació de paraules i expressions vives i expressives com ‘enganxina’, ‘guixeta’, ‘cumbaià’, ‘xiruca’, ‘xarrup’ (per sorbet), ‘peta’ (per porro)… formes populars com ‘àrbit’, o expressions com ‘al·lucinar mandonguilles’, ‘bon vespre’ o ‘estar com un tren‘, que generen reticències perquè no tenen tradició. El català tranquil és un pamflet optimista que pretén que els amants de la llengua no creïn més ansietat als parlants. Una llengua que crea inseguretat deixa de parlar-se.

 

Ref. 24
El futur del català depèn de tu
Carme Junyent
La Campana

El següent diàleg segurament us és familiar:

—Què et costa parlar en castellà?
—Ben mirat, no em costa gens. Tinc la sort de saber-ne; per tant, no compliquem les coses.

Carme Junyent és especialista en l’estudi de llengües amenaçades arreu del món. Coneix profundament els tics, les autotrampes i, en definitiva, els símptomes d’un camí sense retorn. Per això ens alerta i ens explica de manera clara i diàfana el com i el per què el català està malalt. Sí, el català corre perill. Però encara no és massa tard! Per salvar la llengua TOTS hem de canviar urgentment el nostre comportament lingüístic. Els que la tenim com a primera llengua. I els que no, però que la volem continuar sentint, o també parlant.

—Què em costa parlar en castellà?
—Em costa que cada vegada que NO parlo en català, porto la llengua cap a un camí de no-retorn. I per això necessito aprendre a no cedir sempre. I també per això cal que tu et posis en el meu lloc, perquè tots plegats entenguem què hi ha en joc. Sense tu i sense mi no ens en sortirem pas.

Perquè el català té un avantatge únic: hi ha moltíssima gent que no el parla però l’entén. I fins i tot molts l’estimen. Aprofitem-ho!

Ref. 25
Salvem els mots
Jordi Badia i Pujol
Rosa dels Vents

A cal dentista, hi aneu quan teniu una «dent corcada» o una «càries»? Per assistir a una celebració, «us arregleu», hi aneu «mudats» o ben «empolainats»? Trobeu que l’alemany és un idioma «enrevessat» o «complicat»? La llengua ens ofereix expressions sinònimes per parlar del nostre entorn o de les accions que fem cada dia, però d’alguns d’aquests mots n’abusem i, sense voler, fem que uns altres vagin caient en desús. I quan un mot o una locució perden pistonada, tenen molts números d’extingir-se.

El lingüista Jordi Badia, amb aquest llibre, vol reivindicar totes aquelles paraules i expressions que actualment són a la corda fluixa perquè han estat arraconades per la pressió del castellà, o bé perquè formes sinònimes, sovint no tan precises, n’han acabat ocupant l’espai genuí.

«En Jordi Badia documenta (i reivindica) una llengua rica, fresca, natural, eficaç, rotunda i poderosa. Vivíssima arreu del país.» —Rafel Nadal

  

Ref. 26
Consells, proverbis i insolències
Joan Fuster
Ara Llibres

Plens d’humor i intel·ligència, el miler d’aforismes que trobareu en aquest llibre són un exercici de seducció intel·lectual d’una vigència colpidora. Ja tractin sobre filosofia, literatura, art o consells per a la vida pràctica, les reflexions esmolades de Joan Fuster són una deliciosa invitació al pensament d’un assagista extraordinari i un conversador irònic de fortes conviccions.

«Els aforismes de Fuster ens donen perspectives noves i sorprenents sobre els grans temes de la cultura i l’experiència humana. Ens conviden a pensar d’una altra manera qüestions tan diverses com la guerra i la pau, el compromís polític, l’amor i l’amistat, les relacions de família, la literatura o l’art. […] Llegits amb calma, i en el seu context original, veiem que els aforismes fusterians són destil·lacions acurades de reflexions de fons. El contrari que la immensa majoria de tuits, doncs.» —Jordi Muñoz al pròleg

 

Ref. 27
Des del meu racó. Selecció d’articles, estudis i ressenyes
Eugeni S. Reig
Ajuntament d’Alcoi

Recull d’articles, estudis i ressenyes sobre llengua publicats per l’autor al llarg dels últims anys. Eugeni S. Reig «fa incursions dialectològiques (per exemple, les maneres de dir arc de Sant Martí), etimològiques (dels dies de la setmana, dels mesos de l’any…) i sociolingüístiques (és molt interessant descobrir com és el castellà parlat pels alcoians). També hi ha nous encunys: “castellanismes de primera”, “castellanismes de segona”, “gènere inespecífic”, “llenguatge vampir”, “menjador d’articles”… I fins i tot explica algun projecte fil per randa, com un videojoc que podria premiar la pronúncia correcta. Hauria de tenir un espectrògraf, tantes fitxes, tants enregistraments…; podrien jugar-hi tants jugadors, etc.» (David Paloma, «Des del meu racó», La República, 11 d’abril del 2020)

 

Ref. 28
Lot especial I: els 2 llibres de RodaMots: 10 anys fent ‘Cada dia un mot’ + Els mots (t)robats

 

Ref. 29
Lot especial II: les 2 novel·les de Pau Vidal amb els casos del detectiu filòleg Miquel Camiller: Aigua bruta + Fronts oberts

 

Ref. 30
Vegeu més títols aquí que ens queden d’arreplecs anteriors. Marqueu diverses opcions per ordre de preferència!

 

   
III. Per als donatius de 35 euros o més (ref. 31-39)

 

Ref. 31
Borja Papa
Joan F. Mira
Proa

Sobre la família Borja s’han publicat una infinitat de títols i s’han filmat pel·lícules i sèries de televisió, però l’obra més important sobre aquesta dinastia familiar valenciana i universal l’ha escrita un escriptor valencià, el més important de les últimes dècades: Joan F. Mira. La novel·la Borja Papa recorre al gènere de les falses memòries del fascinant Roderic de Borja, el papa Alexandre VI. El papa va desgranant la seva història, des dels orígens com a fill d’un noble de Xàtiva, l’accés al cardenalat i tota una carrera plena d’intrigues i maniobres fins a arribar al Papat. Es tracta d’un període que fa frontissa entre l’Edat Mitjana i el Renaixement, quan el món s’eixampla gràcies a les exploracions transatlàntiques. La recreació històrica és espectacular i la llegenda negra dels Borja és tractada finalment amb rigor. La família valenciana més important de la història dóna peu a una de les grans novel·les en català, publicada originalment el 1996, distingida amb el premi de la Crítica i el premi Crexells i recuperada ara amb una introducció històrica del mateix autor.

 

Ref. 32
Llengua i pàtria
Joan Coromines
Ara Llibres

Llengua i Pàtria, de Joan Coromines, recull tot un seguit de textos combatius —manifestos, discursos, articles i cartes— del lingüista més prestigiós de Pompeu Fabra ençà. La defensa a ultrança de la unitat lingüística dels Països Catalans, la denúncia internacional de la prohibició de l’ús i l’ensenyament de la nostra llengua i de la situació d’ostracisme que patia l’Institut d’Estudis Catalans, l’al·legat a favor de les qualitats literàries de Josep Pla, la lloança de l’excursionisme, com també la reivindicació de les seves idees republicanes, laiques, liberals i independentistes, conformen el tarannà dels escrits aplegats aquí.

La qualitat literària de Coromines es posa al servei de les idees, de la polèmica i la confraternitat. El defugiment de les disputes entre els catalans exiliats i els de l’interior, la recerca del consens en el model de llengua literària, l’eliminació de les dificultats gramaticals gratuïtes o la protesta pels atacs estatals contra Catalunya, són alguns dels objectius vitals de Coromines, presidits pel principi, al qual consagrà tota la seva vida, que diu que «l’única nació, i l’única llengua meves, a les quals reto incondicional homenatge, són la nació i la llengua catalanes».

  

Ref. 33
Memòria vintage
Vicenç Pagès Jordà
Empúries

Memòria vintage és un viatge personal i col·lectiu que parteix de l’arribada de l’home a la Lluna l’any 1969 i s’acaba amb la projecció de Pulp Fiction o la primera Play Station l’any 1994. Vicenç Pagès Jordà recull quatre-cents noms, paraules i conceptes que van tenir la seva època de glòria i que avui viuen sobretot en la memòria dels que hi eren, és a dir de la generació del baby boom. L’autor recrea amb humor i intel·ligència els costums, els objectes, la música, el cinema, la televisió, els oficis i les paraules que s’han modificat o han desaparegut, però que resulten imprescindibles per entendre el món d’avui. Per tot plegat, Memòria vintage captivarà tots els nascuts a la dècada dels seixanta i setanta, però divertirà i interessarà a tothom. Hi trobarem l’aeròbic i el kung fu, el macuto i la cabina de telèfon, La Clave i la Festa del Treball, el BUP i El Víbora, el pànxing i la mandanga, Ronald Reagan i Mickey Rourke, Marisol i Salvador Dalí, l’editorial Bruguera i els spaghetti western, el lumumba, la titola, els videopubs, els fitipaldis… i conceptes en vies d’extinció com silenci o espera.

   

Ref. 34
El tramvia groc
Joan F. Mira
Proa

L’escriptor Joan F. Mira replica la sentència del filòsof René Descartes, cogito ergo sum, amb un «recordo; per tant, existeixo». El tramvia groc explora la memòria personal de l’autor, amb els descobriments i els interrogants elementals que tothom pot compartir. En aquestes pàgines s’hi evoca la infantesa en un barri perifèric de València, el tramvia que cus l’horta amb la ciutat, els veïns més xocants, les prostitutes afectuoses, els misteris familiars sense resposta, les llums i les ombres… Com al seu dia van fer Yourcenar, Nabòkov o Canetti, Joan F. Mira recupera un temps perdut, una cultura i un univers on es coven les passions més fondes, que perviuran en l’adult.

  

Ref. 35
Fer-se totes les il·lusions possibles
Josep Pla 
Destino

«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L’ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?».

El projecte inicial de l’obra completa de Pla per a Edicions Destino comprenia, en principi, dos volums de Notes disperses; si el primer va aparèixer el 1969, del segon no se n’havia sabut res fins ara. Però el fet és que entre els papers pòstums de l’escriptor s’han conservat una sèrie de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquest volum preparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en el pròleg, es tracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a l’espera de circumstàncies més favorables. Sortosament per als seus lectors, per fi han arribat».

Les proses aplegades a Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, despleguen els talents del millor Josep Pla: l’observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l’escepticisme més ben informat, el reportador precís d’anècdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, l’escriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari…

 

Ref. 37
Lot especial III: dos títols de novel·les d’Andrea Camilleri
Mort mar endins, La piràmide de fang, La roda dels equívocs, Una escletxa de llum…

 

Ref. 38
Lot especial IV: Els mots (t)robats + qualsevol títol del grup 0 o del grup I

 

Ref. 39
Lot especial V: dos dels títols que trobareu aquí… marqueu diverses opcions per ordre de preferència!

 

Torneu a la pàgina inicial de la campanya