El dret comunal de Perpinyà del 1197, reminiscència del dret feudal, autoritzava els habitants dels pobles a posseir armes, per venjar per la força els greuges i les diferències comunals a «mà armada». Qui hagués rebut l’ofensa havia de presentar als oficials del rei o municipals el plany corresponent. Aquelles autoritats jutjaven si hi havia motiu per a perseguir la reparació per les armes. Si la injúria es considerava reparable, l’ofensor era requerit perquè encontinent reparés el greuge, i si s’hi resistia el veguer del Rosselló, o bé el batlle o els cònsols, podien fer desplegar l’estendard de «mà armada», que era igual que una crida al veïnatge a empunyar les armes.

Rafael Gay de Montellà, Llibre del Rosselló: historiografia del Rosselló, del Conflent i del Vallespir (Barcelona: Selecta, 1959)

Quin membre més principal
té lo nostre cos que jo?
No só jo lo més rodó,
lo més pulit i lleal?
Entra per lo meu portal
per ventura algun bocí
que cause ningun matí
plenitud de humor i vent,
com fan ells, que encontinent
tot m’ho fan buidar a mi?

«A un assumpto llépol», atribuït a Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona (~1582-1623)