eina f

Definició

Penis (col·loquial).

A la feina no esmolis l’eina.

Etimologia

De l’occità antic aizina, ‘comoditat’, derivat d’aize, ‘còmode’, del llatí adjacens, ‘assequible’; el també català antic aizina, ‘oportunitat’, passà a aïna i, amb canvi d’accent, a eina.

Usos

  • Amb el pas dels dissabtes i els borratxos, l’amoníac de l’orina ha anat menjant-se no tan sols la pintura sinó també la pedra. Haurem de posar-hi remei d’alguna manera, li dic, recordant la ferum irrespirable de l’estiu passat. Una tanca electrificada, em respon el veí amb una ganyota perversa. Com les de les vaques?, demano. No, m’aclareix, amb més voltatge, perquè se’ls quedi l’eina fregida durant una bona estona i els passin les ganes de tornar-hi. El veí em mira sense veure’m: somia i xala en imaginar-se l’enrampada del pixaner incontinent.

    «Gràcia, urinari públic» (El Punt, 27 de febrer del 2004)

Tema de la setmana

Sexe

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

parrúsboixar