derrota f

Definició

Ruta; camí que segueix una nau per anar d’un lloc a un altre.

Etimologia

De derrotar, probablement del francès antic desroter, ‘desbandar, dispersar’ (s. XII-XVI), derivat de desrompre, com déroute, ‘desbandada’.

Usos

  •    —Portuguesos —em va informar en Batís abans que li demanés res—. No fa gaire, del naufragi. Venien de la seva colònia de Moçambic. Es dirigien a un port del sud de Xile. Duien una càrrega il·legal i per això seguien una derrota tan allunyada de les rutes comercials. Era un vaixell de petit tonatge, van tenir problemes i volien fer escala a l’illa Bouvet. Però van ensopegar amb els esculls —va concloure amb la indiferència del qui rememora una anècdota d’infància.

    Albert Sánchez Piñol, La pell freda (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 106
  • Hipòcritament va mirar la brúixola com si mai no n’hagués vista cap.
       —Mireu: és ben fàcil de seguir la derrota. Us brillen els ulls! Ja veig que us moriu de ganes de portar el timó.
       Va enretirar el mariner d’aire absent que manejava la roda i va deixar en Jaume al seu lloc.

    Avel·lí Artís-Gener, Les dues funcions del circ (Barcelona: Proa, 1966), pàg. 20

Tema de la setmana

Mots emprats en un sentit diferent de l’habitual 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

portestàndard