port m

Definició

Grandària i forma d’un arbre.

Etimologia

De portar, del llatí portare, mateix significat. El port marítim o fluvial prové del llatí portus, ‘entrada d’un port, port’; com a ‘coll de muntanya’ deriva de l’indoeuropeu per-, ‘travessar’, d’on pr-tus, prtu, base del llatí portus i del germànic furdu, ‘gual, fiord’.

Usos

  • De seguida, Goethe va recobrar la vitalitat. Roma exercia sobre ell un miraculós efecte rejovenidor i, com aquelles plantes que un dia de xafogor es panseixen però que amb un poc de reg recuperen gairebé a l’instant el port i la ufanor, amb ell s’esdevenia una cosa semblant; la visita a una nova església o a un nou palau li infonia unes forces sorprenents per a seguir caminant, per a seguir visitant places i monuments.

    , El secret de Goethe (Barcelona: Edicions 62, 1999), pàg. 40
  • Abans de partir em va voler mostrar el ginkgo plantat al jardí de Carlota von Stein, que ja havia assolit un port i una mida ben bonics. Goethe em va comentar que a la tardor les fulles prenien un color ocre encisador, i que per això havia fet pintar la seua casa d’aquell cridaner color mostassa. Vaig somriure pensant que no coneixia ningú que haguera condicionat el color de la seua casa al de les fulles d’un arbre…

    Martí Domínguez, El secret de Goethe, pàg. 250

Tema de la setmana

Mots emprats en un sentit diferent de l’habitual 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

infernderrota