Definició
Ajagut boca amunt, de panxa enlaire.
Estava de sobines i s’entretenia mirant com passaven els núvols.
Etimologia
Del català arcaic sobí, -ina, mateix significat, del llatí supinus, íd., d’on també prové el modern supí, ‘ajagut d’esquena’.
Usos
Tenia el cap feixuc. Va mirar cap a l’escalfapanxes, que va oscil·lar, es va vinclar. S’acostava i després s’allunyava. Va beure més whisky. Aleshores es va gitar al sofà i se sentí envaït per una pau pregona, insòlita. La placidesa l’amarava. Surava part damunt totes les coses materials. Es va ajeure tan llarg com era, de sobines, i tingué la visió de na Guida que li deia: «T’estim molt més que no et penses».
Miquel Adrover, Els voltors (Argentona: Voliana, 2011)Escena: una petita badia deserta, cap a la tardor. Personatges: l’Oriol, assegut, i la Tilly, que acaba de sortir del mar, ara ajaçada de sobines sobre una gran tovallola de bany que no la privarà d’omplir-se de sorra, i amb les cames flexionades pels genolls. Quan es disposa a estirar-les, ell l’atura amb un gest.
Manuel de Pedrolo, Apòcrif quatre: Tilly (Barcelona: Edicions 62, 1985)
Tema de la setmana
Locucions que indiquen positures
Quedar de canoca enlaire. Seria el seu equivalent a Palafrugell. Segurament per la semblança amb els bolets arrabassats que queden amb la canoca mirant enlaire i ho apliquem en casos de mort en circumstàncies especials.
En el parlar d’Alcoi, si estàs assegut en una cadira davant d’una taula i estàs doblegat cap a avant, diem que estàs “ensobinat”. Això és el món al revés ¿no?