Segueixo passejant, i ara sé on vaig.
Hi ha un altre camp de joc, al pati d’una
fàbrica de productes farmacèutics.
Aquí juguen al bàsquet, al capvespre.
Homes i dones, junts, van allargant
el dia tant com poden, sota els flocs
de grisor eixuta que s’atapeeix.
No pilotegen de per riure. Riuen
però juguen al bàsquet, i s’entrenen
pel joc d’equip, provant posicions
al camp, i variant-les i lligant-les.

Gabriel Ferrater, «Els jocs», dins Les dones i els dies (1968)

Hi ha pobles que per Santa Àgueda (o Àgata) celebren el dia de les dones. És un ritual antic de subversió dels papers. Per un sol dia les dones manen i prenen possessió del govern municipal en una sessió de per riure. L’endemà tot rutlla com sempre. El Senat ha fet alguns plenaris plurilingües que eren com el dia de Santa Àgueda.

Ramon Solsona, «Minilingüisme al Senat» (Avui, 25 de juliol del 2010)