La vida no és «res més que una correntia de fets inconnexos, desordenats, fortuïts, que s’esdevenen, passen i es volatilitzen», i, les novel·les, «les construïm els espectadors de la vida quan discutim les coses que passen davant dels nostres ulls, quan els apliquem una dialèctica, quan prenem partit». Pla, respectuós amb la realitat, es resisteix a jugar aquest joc. I això no deixa de ser un senyal més del seu realisme.

Joan Fuster, «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla» (introducció a El quadern gris) (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 26