Per a ell [Josep Pla], escriure és, una mica, tirar al dret. Calcant la interjecció d’Isidre Nonell, podríem imaginar que Pla s’excusa i s’afirma alhora amb un rodó: «Jo escric i prou!».

Joan Fuster, «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla» (introducció a El quadern gris) (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 27

La lectura dels llibres que he portat no m’ajuda gens. Són massa analítics, poc poètics. Discursius. Creació de llenguatge, de personatges. Dos elements que impedeixen aquell tirar al dret necessari per a fer cançons. Si aquests dies arribava a fer una sola cançó, la meva satisfacció seria gran. 

Raimon, Les hores guanyades (Barcelona: Edicions 62, 1983), pàg. 232