Definició
1 Acompanyar (una vianda) amb pa.
Has de companejar la xocolata i no menjar-te-la sola.
El tros de formatge era petit; però el vaig companejar i em va bastar per a esmorzar.
2 Compartir; combinar alternadament una cosa amb una altra.
Companegen la publicació de la revista amb altres tasques editorials.
Etimologia
Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
Usos
Dia 3 de desembre [de 1919].—En havent sopat la desesperació em condueix de bell nou a l’estanc.
«Diari d’un fumador», dins Contes (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 348
Dia 4.—Ja està fet! No he estat jo. Una força estranya m’empenyia. He allargat el duro amb els ulls clucs, tremolant, maleint-me. Els dos rals de canvi no han pas caigut a la butxaca, sinó dins la meva consciència. El paquet adquirit és un bell paquet. Per sobre té magnificències de capsa de caramels, per dintre va folrat d’un paper de plata ple d’estrelles; el tabac és aromàtic, negre, sense caluix. L’obro a soles, amb totes les precaucions del cas, per no ésser sorprès per cap de la família. Ni els qui cometen un crim! Cada pipada serà un remordiment!
Dia 8.—S’acaba. Procuro companejar-lo amb «Chewing Gum»; de nou a una fumo (el que estalviaria mastegant, ho perdria de feina); a la tarda, després de dinar, omplo la pipa, i ja fins havent sopat no la torno a omplir. Però haig de vagar pels carrers amb la mitja pastilleta de «doblementa» a la boca.
Tema de la setmana
Vosaltres teniu la paraula: aquesta setmana, el fil conductor dels mots és que ens els heu suggerit els subscriptors. El d’avui és una proposta que ens va fer Josep Lluís Ruiz Bellet, de Lleida, arran de la tramesa del mot ‘acompanyar’, que etimològicament també té a veure amb el pa (companio, -onis = ‘que comparteix el pa’).