Amb el nom que vulguem, el que és evident és que la llengua de Catalunya, les Balears i València és la mateixa, amb un curt grapat de peculiaritats que aporten una benvinguda riquesa al conjunt. Ho saben els lingüistes, i també la gent amb un mínim d’orella i de coneixement. Negar-ho no solament va en contra dels nostres interessos de valencianoparlants (perquè, com més serem, més riurem); és simplement absurd.

Enric Sòria, «Els noms i les coses» (El País [Quadern—Comunitat Valenciana], 25 de novembre del 2004