Definició
Bufetada, cop donat a la galta amb el palmell de la mà.
Quan s’enfadava es dedicava a repartir cleques entre els seus companys.
També: clec
Etimologia
D’origen onomatopeic, de la família de clec i clac, onomatopeies d’un soroll fort i sec.
Usos
La segona cosa que va passar va ser que, a mitja setmana, van trucar al timbre i, quan vaig obrir, era la cantant d’òpera, vull dir la dels petons i el sofà. Abans que tingués temps de dir res, em va fer fora d’un cop de colze i es va escolar directament cap a la sala del piano on se sentia que el senyor estava practicant la seva música. Però què fa, vaig començar a dir jo. I el senyor també va començar a dir, però què fas, i aquí es va acabar tot, perquè aquell dia no hi va haver petó sinó una d’aquelles cleques tan sonores que ressonen per tot un barri.
Blanca Busquets, La casa del silenci (Barcelona: La Rosa dels Vents, 2013)Si pujàvem pel volts de Nadal, la piscina estava gelada i ens entreteníem trencant el gel amb canyes i pals. Un any, amb en Toti i en Manel, ens vam tirar a l’aigua i vam fer una carrera; no sé qui va guanyar, però en sortir tots tres tremolàvem i estàvem ben vermells. La mare ens va eixugar i de propina ens va ventar una cleca a cada un.
Rafel Nadal, Quan érem feliços (Barcelona: Destino, 2012)
Tema de la setmana
Alguns mots dels que hem vist darrerament tenien origen expressiu o onomatopeic, i és que les onomatopeies donen molt de si: aquesta setmana veurem alguns mots d’origen onomatopeic.
Doncs a casa sempre n’hem dit GLEVA…
“Cleca” és un grup de gent o d’amics: ‘Ser molta cleca’…
Albert, més cap a Girona en diem gleva a un xut fort a la pilota de futbol.
La cleca que tu defineixes és el que a Girona en diem claca.
Al meu antic poble diuen: nyespla
Quan jo era un infant una cleca era una nina, una al.lota o una dona bleda, poma, pura, beneita, etc… i també l’òrgan genital extern de les dones.