La il·lusió d’entendre el conflicte araboisraelià s’alimenta encara d’una altra eina de comprensió, d’un altre contestador automàtic d’aquests que et permeten posicionar-te davant de les coses que passen al món sense haver-te de prendre la molèstia ni d’informar-te ni de pensar-hi, que és l’antioccidentalisme. Israel és el dolent de la pel·lícula perquè és el cap de pont d’Occident en el món àrab, i ja se sap que Occident és culpable per definició. Israel és la humiliació que Occident fa al món musulmà. Llavors, el refús a Israel seria una expressió d’un antioccidentalisme que té com a altre punt fort el refús als Estats Units, origen de tots els mals.

Vicenç Villatoro, «La il·lusió d’entendre», dins Antisemitisme després d’Auschwitz. Contra la nova judeofòbia (València: Tres i Quatre, 2004), pàg. 101

La llengua castellana és petroli en els nous temps dominats per les indústries de la comunicació. Les banques i les empreses espanyoles de grau mitjà estan en condicions de disputar la jugada americana. Les universitats treballen en aquesta direcció. La metròpoli madrilenya té aquest objectiu: capitalitzar el sud d’Europa i fer de cap de pont llatinoamericà.

Antoni Puigverd, «Els déus abandonen el lloc», dins La rectificació. Cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya (Barcelona: Destino, 2006), pàg. 59