Definició
Relatiu o pertanyent al setge i a l’expugnació de ciutats i fortificacions.
L’art poliorcètica (o simplement poliorcètica) és l’art dels setges.
Etimologia
Del grec poliorketikós, mateix significat, de verb poliorkéin, ‘assetjar una ciutat’.
Usos
Els trets a través de la porta, per força n’haurien d’haver ferit alguns. Potser preferien intentar-ho al far, on Batís estalviava municions. Potser, simplement, aquella nit no tenien prou gana. Qui podia saber-ho? No seguien cap lògica, i molt menys estratègies de poliorcètica militar. A última hora fins i tot em vaig permetre el luxe de tancar els ulls en un simulacre de descans, un repòs fals però atractiu. Amb la primera espurna de claror tornava a ocupar el meu arbre.
Albert Sánchez Piñol, La pell freda (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 79
Tema de la setmana
Mentre uns ens recordaven aquest estiu que els xinesos van inventar la pólvora, d’altres l’aplicaven i feien la guerra. Guerra prové del germànic werra, ‘discòrdia, baralla’ (d’on també l’anglès war), però en canvi l’adjectiu bèl·lic es forma a partir del llatí bellum, ‘guerra’. Aquests dies veurem uns quants mots guerrers, alguns dels quals també s’usen en terminologia esportiva i altres àmbits.