Definició
Cantar a mitja veu.
Cantusseja mentre renta els plats.
També: cantussar, cantussolar
Etimologia
De cant, del llatà cantus, ‘acció, obra, manera de cantar’, derivat abstracte de canere, que en llatà expressa normalment el verb; aquest fou reemplaçat en llatà vulgar i en les llengües romà niques per cantare, que en llatà clà ssic significava ‘cantar sovint, habitualment’.
Usos
Sembla una banalitat, un fet trivial de la vida quotidiana, però és una forma de vivència musical: xiular, cantar, moure els braços o el cos en general. Imaginem-nos que tenim memòria musical, que recordem nota per nota les obres que ens agraden; imaginem-nos vociferant-les mentre conduïm, xiulant-les pel carrer, cantussejant-les ben discretaÂment durant un concert. Aquests moments, des del punt de vista de l’experiència musical, contenen un element d’autenticitat que consiÂdero irrenunciable.
Guillem Calaforra, So i silenci. Assaigs sobre música (Barcelona: Riurau, 2010), pà g. 132Sempre entrava a casa molt animada, la mare, cantussejant una cançó de moda i rient sola. Els talons s’acostaven. De vegades passaven de llarg, però d’altres s’aturaven al seu quarto, fins a arribar al llit. S’havia abaixat el llençol expressament fins a mitja cama. La mare l’hi tornava a apujar i l’acotxava amb un moviment més rà pid del que la nena hauria volgut.
Isabel Olesti, La pell de l’aigua (Barcelona: Proa, 2012)
Tema de la setmana
Verbs formats amb l’infix -uss- (-uss+ar)