menjussar v

Definició

Menjar poquet i amb poca gana.

El xiquet ja està milloret, ja ha menjussat una miqueta.

També: menjotejar, menjucar, menjuquejar

Etimologia

De menjussa, ‘menjar mal preparat, menja poc gustosa’, de menjar, del llatí vulgar mandĭcare, clàssic manducare, mateix significat, verb popular derivat de mandūcusfartaner, golafre; ogre’, derivat, al seu torn, de mandĕre ‘mastegar’.

Usos

  • —T’han dit si t’assegurarien?
       —Si arribe a preguntar això m’haurien despatxat a puntellons.
       Però no les tinc totes. De fet, el justificant de l’INEM me l’han reomplit com si m’hagueren rebutjat.
       Van romandre callats. Ell a penes havia menjussat un parell de cullerades d’arròs. Son pare va xarrupar diverses vegades la tasseta de timó, i al final va dir:
       —Me’n vaig a acabar d’arreglar les caderneres.

    Toni Cucarella, «La llei de l’embut» (Tossal, núm. 0, 1999)
  • Allà sos pares es calmaren; sa mare, esperitada d’aspecte, es posà a menjussar una mica més i anà molt lentament recobrant-se, però amb intermitències de llàgrimes i nous decaïments.

    Enric Valor, Sense la terra promesa (València: Prometeo, 1980)

Tema de la setmana

Verbs amb -ussar

Temes i etiquetes

3 comentaris a “menjussar”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cantussejarremeier -a