Definició
Peça de llenç, de cotó, de lli o d’altres fibres tèxtils, de mides grans i forma rectangular, que es posa al llit per a abrigall immediat del cos.
Normalment, al llit hi ha dos llençols: un que cobreix el matalàs i l’altre que cobreix el cos de la persona que hi dorm.
enganxar-se-li (o aferrar-se-li) el llençol a les anques (a algú) col·loq Llevar-se més tard del compte.
Etimologia
Del llatí lintĕŏlum, diminutiu de linteum, ‘llenç‘.
Usos
No importava, va dir el doctor Salvans, perquè ell ja tenia casa posada; no calia que la nova esposa portés res. El llit matrimonial ja estava fet i comprovat que anava bé; no calia pas canviar-lo per un altre, ni fer brodats i filigranes en llençols, tovalloles… Res d’aixovar. També hi havia les camises de dormir que la primera dona no havia usat, bones, de lli i plenes de randes.
Marta Cardona, Una història particular (Barcelona: Angle, 2011)Sagarra es va despertar a dos quarts de vuit, però no es va llevar d’una revolada com feia cada dia. Va permetre que al cap de cinc minuts el despertador tornés a sonar. Llavors va incorporar-se, va estirar els braços i va flexionar les cames i, mentre recollia del terra la bata que havia relliscat des dels peus del llit, va sentir que la Montse es regirava entre els llençols i que murmurava. Ell ho devia interpretar com una pregunta perquè hi va respondre amb un gruny que va semblar una afirmació.
Ponç Puigdevall, «L’últim dia», dins Era un secret (1998), reproduït a Combats singulars. Antologia del conte català contemporani, a cura de Manel Ollé (Barcelona: Quaderns Crema, 2007)