butxaquejar v

Definició

Regirar les butxaques d’un mateix o d’altri, ficar-se les mans a les butxaques cercant alguna cosa.

Va butxaquejar teatralment, però ja sabia que acabaria pagant jo.

El nuvi vinga butxaquejar i no va trobar els anells de cap manera.

Etimologia

De butxaca, probablement del francès antic bouge, ‘sac de cuiro’, o l’occità bolja, ‘bosseta’, amb la terminació -aca atribuïble al plural basc -ac tingut per singular.

Usos

  • —Us va bé, aquesta? O potser la voleu més grossa?
       —No, no! D’aquesta mida…
       —Us la reservaré, doncs. Però caldrà que em deixeu paga i senyal.
       —Sí, sí; naturalment…
       Butxaqueja i, en treure la mà, a l’Arnau se li escapa el paquet de cigarretes.

    Manuel de Pedrolo, S’han deixat les claus sota l’estora (1978)
  • —Si és servit…
       —Espereu, us pagaré. —Vaig butxaquejar, em lliurà el canvi i s’allunyà cap al bar.

    Manuel de Pedrolo, Falgueres informa (1968)

Tema de la setmana

Paraules i expressions tretes de Manuel de Pedrolo, triades per la rodamotaire convidada de la setmana, Ruth Iñigo Robles.

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ajovara bocons