—Bla, bla, bla! —l’interrompia ell—. Tu ets un carallot, que tot t’ho creus. Per nosaltres mai no farà res ningú.
   —Ho podem fer nosaltres mateixos.
   —Nosaltres? Pero si ens passem deu o dotze hores ajovats! Què vols que fem? Mira, a mi deixa’m de teories i marxismes.
   —Ets un inconscient.
   —Potser sí. Però les presons són plenes de conscients, que dius tu. Les presons i les fosses dels cementiris.

Manuel de Pedrolo, «Conjectures» de Daniel Bastida (1980)

D’altra banda, mentrestant, la menuda també havia crescut i potser ja era hora que comencessin a ajovar-la. Tenia tretze anys, però no pujava tan robusta com la Maria i, per això, l’havien estalviada.

Manuel de Pedrolo, Contes i narracions I, 1938-1954 (Barcelona: Edicions 62, 1974)