Definició
Adjectiu no documentat, però característic de Josep Pla, que se’n val per designar coses de poc valor, de qualitat dubtosa, tronades o en mal estat de conservació.—rt
Etimologia
Potser d’arraïlat, ‘ arrelat’, i d’aquí hauria passat a designar una cosa antiga, tronada.
Usos
La discreció exigeix que les il·lusions de la joventut es vagin perdent sense fer escarafalls. A Creixells i a mi ens convindria el món de la bellesa, de la perfecció i de la gràcia, però de fet vivim en un món de carbons irrespirables i de guardapols arrilats. Vaig estar temptat de dir-li:
Josep Pla, «Madrid, 1921. Un dietari», dins Primera volada (Barcelona: Destino, 1972)
—Ens hem de posar a estudiar economia… No comprenem res del que tenim més enllà del nas…
Però no vaig pas gosar.L’espectacle de veure un home madur, ja una mica devastat, lleugerament arriladet, penetrar en la riuada de la vida produeix sempre en els joves que ho contemplen una gran comicitat.
Josep Pla, «Reaparició del presentisme: el retour d’âge», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino, 1973)
Tema de la setmana
Mots planians (seleccionats per Ramon Torrents)
“L’han deixat aquí, en un racó de carrer de Ravenna, sota un temple neoclàssic una mica arrilat”. Josep Pla. Cartes d’Itàlia.