presentista adj

Definició

Aferrat al present, que no mira més que el moment o la situació present.

Usos

  • Si girem la vista enrere, apareix la successiva fila dels amics i coneguts que han passat avall i caigueren a la vora del camí. L’espectacle és depriment, però contribueix a reforçar la pròpia importància, l’excel·lent idea que tenim de nosaltres mateixos. La desaparició dels altres reforça el propi egoisme. Ens tornem presentistes. Descobrim les coses concretes, i això fa que aquest sigui el període de la vida humana menys ensopit. Al moment en què tot el que us rodeja us parla de la fugacitat de tot, apareix el gust saborós, concret, de la vida. D’aquí sorgeix una certa avidesa en l’aprofitament.

    Josep Pla, «La felicitat», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino, 1973)
  • El que se sol anomenar la vida espiritual és presentista, i, com que el temps està format de successius moments presents, així es passen els anys, els segles, els mil·lennis, sense saber positivament res.

    Josep Pla, Notes per a Sílvia (Barcelona: Destino, 1974), pàg. 266

Tema de la setmana

Mots planians (seleccionats per Ramon Torrents) 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

arrilat -adacom un cop de puny