rel f

Definició

Arrel; la part d’una planta que normalment està sota terra i creix en sentit contrari al tronc.

La rel fixa l’arbre a terra i li permet absorbir-ne l’aigua i les substàncies minerals que li calen per a nodrir-se.

Etimologia

Contracció de raïl, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl (raïl és la variant més estesa en valencià i altres parlars occidentals). La variant arrel ve de rel, amb la a- aglutinació de l’article: la rel interpretat com l’arrel (el mateix fenomen ha passat amb la variant l’arraïl respecte a la raïl).

Usos

  • La rel de l’arbre no sap
    que jo li estimo les branques
    perquè fan ombra l’estiu
    i l’hivern, al foc, escalfen;
    perquè puc collir-hi flors
    i quan té fruita, menjar-ne.
    I no li prenc res de franc!
    Que quan està assedegada
    i els núvols passen de llarg,
    sóc l’amic que li dóna aigua.

    Joana Raspall, «La rel», dins Versos amics (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998)

Tema de la setmana

Mots i versos de Joana Raspall amb motiu del seu centenari. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cançoner -amenar