—Què en pensau que el president Antich, al discurs de Cap d’Any, no tengués ni una paraula per a la corrupció política quan parlava de tot allò que havia passat el 2010?
   —És una mostra de la insensibilitat que afecta molts polítics. Tant si governen com si són a l’oposició. Ho dic sincerament: crec que mai, mai no havia passat, ni aquí a les Balears ni a l’estat, que els polítics fossin tan allunyats de la realitat social. Els polítics d’avui desconeixen absolutament què preocupa els ciutadans, els problemes de la gent del carrer. Viuen com dins una bombolla. És una greu insensibilitat. Viuen en un món a part. En una Arcàdia feliç.

Cristòfol Soler entrevistat per Miquel Payeras, «Els polítics són com una secta» (El Temps, 8 de febrer del 2011)

L’àvia Mercè i l’avi Llorenç van perdre els millors anys de la seva vida protegint els ideals que avui sostenen el país i que a mi m’han fet com sóc. Els infants noten els sentiments dels grans encara que no els entenguin i s’hi solidaritzen, com els gossos amb els seus amos. No es pot dir que la mare tingués una infantesa trista. Fent pinya, la seva família va crear una arcàdia catalana on Franco i el seu món eren un espantall grotesc que es ridiculitzava o s’ignorava, com les desgràcies que no es poden evitar.

Enric Vila, El nostre heroi Josep Pla (Barcelona: A Contravent, 2009), pàg. 180