Definició
Sèrie de cops donats a algú amb la mà, amb un bastó, amb uns assots, etc.
Si em torna a insultar, s’arrisca a rebre una bona allisada.
Etimologia
D’allisar en el sentit de fer llisa alguna cosa, de llis, d’origen incert, suposa una base romànica līsius, probablement de creació expressiva per la remor de frec produïda sobre una superfície llisa.
Usos
—Perdona, Elisa —deia en Llisot—. Era el gos del mas, el Rovelló, que no sé com ha vingut. M’ha entretingut i per això m’has trobat…, així.
Josep Vallverdú, Rovelló (1969)
Una pausa breu, després de la qual la noia esclafí de riure.
—Quina cara fas, Llisot! Sembles un pallasso dels del circ. Per què no hi treballes?
I tornava a riure.
—Malviatge de gos! —sentí que deia en Llisot—. Li clavaré una allisada!
Les paraules, naturalment, el Rovelló no les entenia, però els gossos comprenen ben bé la intenció amb què parlem. La saben llarga, els gossos.Ha provat de cridar, però el cop a les costelles ha estat immediat i li han revingut tots els mals de la darrera allisada, que l’ha deixat ben atrotinat. Val més que es calmi i pensi, ells són dos, potser més, i no sap si van armats.
Margarida Aritzeta, Teoria del gall (Barcelona: Llibres del Delicte, 2020)
A l’Alt Urgell diem “allisada” quan ens sembla que ens han cobrat una cosa massa cara.