El viatges i el comerç, segons em contaria més tard el meu oncle Xabuc, el van fer un home bastant instruït en moltes coses de la vida. Segons ell, el meu pare tenia una gran intuïció, i molt bon olfacte per a comprar i vendre mercaderies. A més a més, era un home tolerant i religiós, al qual la meua mare va guardar, en els anys que li sobrevisqué, una gran veneració. Tan sols es gloriejava de saber alegar, millor que ningú, les bèsties de càrrega. I ben cert és que tenia fama, per tota la contrada d’Oriola, de portar sempre les millors atzembles.

Crim de Germania (Alzira: Bromera, 2005 [1980]), pàg. 218