Definició
Gènere d’ocells oceà nics de la famÃlia dels diomedeids (Diomedea sp), molt grossos, de bec llarg i fort i de cua curta.
Etimologia
De l’anglès albatross, canvi del mot alcatrà s, comú a les tres llengües hispà niques, d’origen incert, probablement alteració de l’à rab gattâs, ‘espècie d’à guila marina’.
Usos
Sovint, per divertir-se, els homes d’equipatge
capturen els albatros, grandioses aus del mar,
que segueixen, companys indolents de viatge,
el navili lliscant sobre els avencs amargs.Els prÃnceps de l’atzur, porucs, amb passes ranques,
de seguida que els llancen sobre l’empostissat,
deixen penosament les ales grans i blanques
arrossegant com rems que els pengen al costat.Aquest viatger alat, com l’ajup la feblesa!
Que ridÃcul i lleig, tan bell com era volant!
L’un li ha esmussat el bec amb una pipa encesa;
l’altre, alacaigut, l’imita coixejant.El poeta s’assembla al rei de les altures
Charles Baudelaire, «L’albatros», dins Les flors del mal, traducció de Pere Rovira (Barcelona: Proa, 2021)
que es burla de l’arquer i amb la tempesta va;
exiliat a terra, entre aücs i censures,
les ales de gegant no el deixen caminar.
Tema de la setmana
Mots trets de traduccions d’altres llengües al catalÃ