Definició
1 Part dels maxil·lars dels ocells revestida d’una beina còrnia, que els serveix per a agafar coses, especialment els aliments, i d’arma d’atac i de defensa.
2 Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes.
Un bec de tovalló.
Els becs de la lluna.
Etimologia
Del llatí beccus, mot d’origen gal.
Usos
Els núvols vénen apilotats.
Agafo un mocador per dues puntes
i hi faig un nus. Després un altre.
(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo.)
Un altre en faig d’igual i estiro sempre
el mateix bec. Tapo els nusos.
Llanço el mocador enlaire, i els nusos
estan desfets.Ah, Llibertat!
Joan Brossa, «Comiat»
Tema de la setmana
Mots trets de poemes de Joan Brossa (1919-1998)