ALCATRÀS, ‘espècie de gran gavina semblant al pelicà’, mot comú a les tres llengües hispàniques i transmès des d’Espanya a d’altres llengües occidentals, d’origen incert; probablement alteració de l’àr. gattas ‘espècie d’àguila marina’. □ 1.ª doc.: alcatroz ‘gavina’, 1795; alcatràs, 1897, AMAlcover.

Orellana, en el seu llibret sobre els ocells de l’Albufera (p. 7), registra «alcatroz: es el mateix pardal, que per altre nom dihuen gavina blanca»; des d’on va passar a alguns dicc. valencians. Pel que fa a alcatràs ha restat estrany als dicc. de les varietats catalanes, fins i tot als mallorquins, tot i que se’n veuen bastants a les costes de Mallorca; i no és exclusiu d’allí, car una forma un poc alterada, catrast, s’usava a Blanes segons JRuyra per a una «au marina, pescadora, més grossa que la gavina i de més força i atreviment —» (Obr. Comp., p. 867). A Mallorca s’usa també el sentit figurat de ‘beneit, ximple’ que registra AlcM en les Rondalles de Mn. Alcover. És també port. i cast. alcatraz, que ací ja es documenta des de 1386, i en diverses obres de l’època dels descobriments. Des de les llengües hispàniques va passar a l’it. antiq. alcatrazzo [1510, Zaccaria, s.v.], al fr. alcatras (1588­-1664) i a l’anglès, on canviat en albatross [1769, i com a francès ja 1751ss.], es va aplicar a un altre gran ocell marí, amb una alteració fonètica explicable pel color blanc d’aquest (així alterat, albatros, ha tornat al Continent i avui s’usa una mica pertot).

Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. I, pàg. 161, entrada alcatràs