Definició
Expressió col·loquial o vulgar que es fa servir per a engegar algú de mala manera.
A cagar a la via, àrbit de merda!
Usos
Ha enfilat la carretera amb la resignació de qui assumeix un mal tràngol necessari. No li agrada conduir. Gens ni mica. I té tres hores ben bones de viatge al davant: tres hores de color gris, de revolts desconeguts i cotxes que fan avançaments perillosos. Temeraris. Li toquen el clàxon. No veieu que el senyal diu a vuitanta? Doncs a vuitanta vaig, inútils. Au, a cagar a la via.
Núria Cadenes, Tota la veritat (Barcelona: La Magrana, 2016)M’havia fet el propòsit de no piular i ho he complert. Tampoc no hem tingut ocasió de parlar gaire. Vull dir de coses sèries, no del restrenyiment, que d’això sí que no para de parlar-ne, que és el seu tema preferit, que si això laxa més que allò, que si hi ha remeis naturals per anar de ventre… Vés a cagar a la via!, em venen ganes de dir-li quan es posa aixís.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011)
Tema de la setmana
Maneres de treure’ns del davant (o del damunt) persones o coses que ens fan nosa
Tinc la intuïció que l’origen de la frase potser és ‘a cagar l’avia’, que és una manera de dir ‘engegar a cagar’.
Em faltaria trobar-la abans de 1848.
(Via https://twitter.com/EnricGoma/status/1717075545207312786)
Aquesta expressió ve de molt antic. Quan es volia engegar algú de mala manera se l’emplaçava a fer públicament aquesta necessitat privada. Les vies romanes eren uns llocs públics i concorreguts.
La interpretació d’en Gomà és enginyosa i ben lligada amb el verb “aviar”; però tot i agradar-me, la trobo poc versemblant, perquè no seria una manera d’engegar directament algú que ens importuna, sinó de dir com algú altre engega aquest personatge empipador.
La referència a exemples anteriors al 1848 no m’avalaria, però vaig conèixer una senyora morta fa més de 10 anys quan en tenia més de cent que la feia anar sovint: “Au, aneu a cagar a la via!”.
Doncs a mi em feia l’efecte que les vies de tren eren un lloc apartat on hom podia anar a cagar-hi amb certa intimitat i que d’aquí venia la dita…
Caldria diferenciar si hom aniria a cagar al costat de la via, però llavors si s’escau que hi passa un tren la intimitat se’n va en orris amb tant de públic, o bé al mig de la via, en què una activitat tan íntima esdevindria un esport de risc que hauríem de desincentivar no fos cas que ens trobem amb una passa de l’estil del “balconing”.
Una variant que usava un amic meu: per dir que engegava algú, deia que l’engegava “més enllà d’on caga el tren”.
O a dida, naturalment.