Durant els dies no tapats per núvols, al matí es pot observar com la llum del sol va cobrint progressivament la vall. Des de la finestra de casa es pot atalaiar com comença en la part alta de la Solana i va a poc a poc cobrint més territori. Primer banya la Carroja. Quan aquesta està completament il·luminada pel sol, tot Benialí encara és ombra. La Carroja té encara més màgia que Benialí. De fet, està edificada de tal manera que quan fa molta calor al seu únic carrer corre una airada fantàstica. Abelleix romandre-hi. Hi regna molt de silenci, potser massa, a parer d’alguns.

Vicent Flor, El carrer de baix (Barcelona: Edicions 62, 2021)

Paulina es posà malalta: una airada forta, rebuda en sortir d’un concert, li perjudicà l’aparell respiratori, i va jeure uns quants dies atacada greument per aquella malaltia que els metges en diuen una broncopneumònia. En sortir de la seva malaltia li reconegueren un petit focus d’infecció al pulmó esquerre.

Josep M. de Sagarra, Paulina Buxareu (1919)