Definició
No trobar una cosa que és molt fàcil de trobar, que és ben a la vista.
Aquest aprenent no troba aigua a mar i mira que li he explicat un munt de vegades com està organitzat el magatzem.
La dita d’avui
De vegades les coses més evidents són les més difícils de trobar o d’entendre, precisament perquè les tenim davant del nas o perquè ocupen tot el nostre entorn visual o perquè ens hem acostumat a veure-les. La mar, per la seva magnitud, és la màxima expressió d’immensitat. Potser per això tampoc se n’hi poden posar, de portes a la mar.
Joan Antoja, Anna M. Matas i Víctor Pàmies, 102 dites il·lustrades per a tothom (Valls: Cossetània, 2025), pàg. 184
Usos
Va fer un glop de te. Va sonar el timbre i l’Adrià va anar a obrir.
Jaume Cabré, Jo confesso (Barcelona: Proa, 2011)
—Alerta, aparti’s.
La Caterina va entrar i va córrer cap al lavabo amb el paraigua que regalimava.
—Que plou?
—Ni que nevés o caiguessin llamps —va dir des del lavabo—, vostè no en faria cabal.
—Exagerada.
—Exagerada? Aigua a mar no trobaria, vostè!
Vaig tornar al menjador. La Sara ja estava acabant. L’Adrià li va posar una mà damunt la mà per evitar que s’aixequés.
Tema de la setmana
Aquesta setmana garbellem algunes de les 102 dites il·lustrades per a tothom, de Joan Antoja, Anna M. Matas i Víctor Pàmies, publicades per Cossetània. La d’avui, a més a més, és un suggeriment de M. Teresa Massanell Vergé, de Barcelona, que ens diu que la deia sovint la seva mare.
