doldre v

Definició

Saber greu; causar dolor; afligir-se, lamentar-se.

Li dolia que tractessin el seu fill tan malament. Ja li dol, de no poder venir! Li ha dolgut molt de perdre aquesta ocasió. Cada hivern es dol d’un nou mal.

Etimologia

Del llatí dolere, ‘causar, sentir dolor’, que en català més antic donà doler i, després, doldre.

Usos

  • Una immensa recança m’envaeix i em dol, em dol a la carn i a l’esperit, sense que puga fer res per arrencar-la de dintre meu. Tinc recança per tot allò que aleshores constituïa la meua vida; pel temps mort; per tot aquell grapat de noms sense rostre que guarde a la memòria com una pila de records incomplets… I qualsevol cosa, una veu, el cruixit d’una porta que s’obre lentament, l’olor de la mar barrejada amb l’olor d’una foguera de llenya seca, són prou per a treure’m els fets d’aquells anys a retalls, a trossets lluents —com els trossets d’un mirall quan es trenca i et veus petita petita en cada mica de vidre.

    Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya (València: Tres i Quatre, 1976), pàg. 113
  • Mon pare, unes vegades en bicicleta, ell tot sol, i altres vegades a peu, amb ma mare, anava a Benimodo pel camí del cementeri de l’Alcúdia a veure el poeta i passar una estona amb ell, xarrant de política i de llibres.
       No puc dir amb certesa si va ser mon pare que li demanà a Estellés una nova lletra per al Bolero de l’Alcúdia, però és molt possible que fos així. Segurament també li faria la mateixa petició algun altre alcudià. I és que a mon pare li dolia que aquell cant del bolero no fos cantat en la nostra llengua, ja que fins aquell moment, aquesta dansa, tan bonica i tan bella, es ballava i es cantava amb un text carrincló i en castellà: «Camino de Valencia van doce frailes…».
       El ben cert és que Estellés va escriure un poema, d’una gran bellesa, com a nova lletra del Bolero de l’Alcúdia, i que hui es canta amb diverses versions, la més bonica de les quals, per a mi, és la de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet.

    Josep Miquel Bausset, «Vicent Andrés Estellés i mon pare» (El Matí Digital, 25 de setembre del 2024)

Tema de la setmana

En temps de dolor, mots dolorosos (no ‘dolosos’, que voldria dir ‘enganyosos, fraudulents’). «Com se farà que visca sens dolor | tenint perdut lo bé que posseïa?» (Ausiàs March).

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer dolfer malícia una cosa