Definició
1 Digne de confiança.
Un ajudant molt fiat. Una venedora molt fiada.
2 Que té confiança, que es fia d’algú o d’alguna cosa.
Etimologia
Usos
I quan us haureu empoderat descobrireu una cosa fascinant: que el complex d’inferioritat es pot combatre, i fins vèncer i tot. Imagineu-vos que un dia descobriu, posem per cas, l’adjectiu fiat -ada (Una minyona molt fiada, de confiança, o Un patinet molt fiat). Què pensareu? «Ui, que raro, això és de l’any de la picor. No ho he sentit dir mai a ningú» i procedireu a oblidar-lo immediatament, no fos cas que algú es pensés que veniu de pagès. Doncs ara imagineu-vos que no, que decidiu que val la pena provar-lo i l’incorporeu al vostre idiolecte. La sensació que experimentareu en engaltar-lo és inimaginable. El vostre idiolecte guanyarà en qualitat i la vostra autoestima es dispararà. I qui diu l’adjectiu fiat -ada diu el verb xalar, l’insult carnús o la locució verbal haver de menester.
Pau Vidal, Nivell Ç. Del català esporuguit al parlant empoderat (Barcelona: Pòrtic, 2021), pàg. 22
Tema de la setmana
La que us fem aquesta setmana és una recomanació molt fiada. La de l’últim llibre de Pau Vidal, Nivell Ç. Del català esporuguit al parlant empoderat, per a aprendre, lluny del temor constant d’espifiar-la, a viure el fet lingüístic amb goig i desimboltura. És un volum curt i entenedor. Aquests dies en veurem cinc tastos.